Aquesta setmana hem continuat parlant sobre la política cultural. Hem tractat al voltant del propi concepte de política cultural, de les dues línies principals d´actuació, així com de la seva història des de la 2a Guerra Mundial fins a l´actualitat a l´estat espanyol.
Entenem per "política cultural" el conjunt estructurat d´accions i pràctiques socials conscients i deliberades (o absència d´elles) dels organismes públics (però també d´altres agents socials i culturals) en la cultura, entesa bàsicament i de manera restringida com a sector d´activitats culturals i artístiques, però també de manera indirecta i extensa com a univers simbòlic compartit per la comunitat.
Les dues línies d´actuació més relevants són la democratització de la cultura, amb l´arribada de l´estat de benestar a partir de la 2a Guerra Mundial i la democràcia cultural, arrel dels moviments contraculturals dels anys 60, que reclama que la gent participi activament en la cultura, transformant-la.
Pel que fa a la història de la política cultural a Espanya, podem parlar de diferents fases: a principis del XX la intervenció cultural es fa des de la societat civil -als ateneus obrers, etc-, al marge de la cultura oficial. Més tard, a la Segona República, la protecció del patrimoni esdevé responsabilitat de l´estat, la cultura és un servei que presta l´estat. Quan arriba la dictadura, oficialment no hi ha política cultural, però hi ha un interès per controlar i distribuir un model cultural propi (i això ja és fer política cultural). No és fins la transició democràtica, al 1977, quan es crea el Ministeri de Cultura.
No hay comentarios:
Publicar un comentario